Passar hores cosint és per mi un refugi. I aquest any n'he necessitat molt. Vaig perdre el meu pare fa tot just 5 mesos. Mai abans no vaig parlar de la meva vida privada. Però tot el que veus i coneixes de Neu de cotó, de mi, en té molt, de la seva il·lusió i també d'aquell amor tan especial que ell va posar en tot això. De la nova jo, des que ell va marxar.
Durant aquests mesos m'he refugiat a crear aquesta col·lecció. Ha estat una delicada teràpia, pura meditació, de vegades una pedra fosca, sola al mig d'un riu que baixa fort. D'altres, una infinitat de records dolços on sento la nostra complicitat i aquest amor incondicional.
Les meves mans fa temps que van deixar de cosir tot el que avui vesteixes. Cada vegada tinc menys temps de passar per la màquina i de vegades només cuso el mostrari de les col·leccions. Així que per mi, és un regal poder cosir aquesta col·lecció de principi a fi.
Coseré els dissenys sota comanda i trigaran 10 dies a arribar a les teves mans amb el mateix amor que la creu. Asseure'm a la màquina durant aquest nadal seguirà sent per a mi un refugi. I espero que quan la vistes, puguis sentir la meva abraçada. En forma de record, de totes aquelles persones que ja no estaran a taula, però són part de tu.
Una forta abraçada,
Mireia